¡ 

Manifest de l'ART COMESTIBLE:

Un pa amb tomàquet és més bell que la Victòria de Samotràcia.Una escudella amb carn d'olla conté més càrrega conceptual que un Tàpies. La  perfecció d'una truita  de  patates  és  tan fascinant com  el  David de Miquel Angel. Un bon formatge fa més salivera que qualsevol obra d'en Barceló. Per convertir en extraordinari el quotidià i el quotidià en extraordinari necessitem  sublimar  tot allò que toquem: allò que es mira, s'escolta, es llegeix, s'ha  de  transformar   en   bellesa. Ens   alimentem  de poesia, musica, escultura, sexe, pintura, cinema, fotografia. Però no podem oblidar  sublimar  i  transformar  en  bell  l'instint  alimentari. El seu potencial de bellesa provindrà bàsicament del gust i  l'olfacte,però també‚ si  volem,  de  l'oïde,l a vista i el  tacte. Allò  que mengem  també‚ es pot convertir per imaginació o tradició, per  misteri creatiu  o  alquímic,perquè som allò que mengem, per plaer gustatiu o composició pictòrica, en obra d'art. Però cap més obra d'art permetrà una interacció tant estreta entre l'artista, l'obra i l'espectador: l'espectador ingereix l'obra. Cada mol.lècula de l'obra passa a formar part de l'espectador i qui sap si  genererà un altre acte creatiu en el  seu  cervell. Finalment, tancant el cercle de  misteri creatiu, l'espectador cagarà l'obra:  bell com l'encontre d'un all  i un got d'oli sobre la taula de la cuina. És evidentment un art efímer, però hem crescut i subsistim ingerint petites obres  d'art:  només ens falta decidir que ho són, en un gran ready-made diari.