Si preguntem a un gourmet quin és el plat més excels que es pot menjar, amb tota seguretat contestarà que són les farnulles amb tomàquet.Alguns productes deuen el seu prestigi al preu, com és el cas del caviar o les ostres.Però en el cas de les farnulles, a part de ser un dels plats més exquisits que es poden degustar, hi intervé el llegat de la seva història, de la singularitat de la seva captura i fins i tot les seves referències literàries.La glorificació de les farnulles té el seu inici en l’entusiasme de Vincent de la Chapelle, cuiner francès de Lord Chesterfield, també el primer que va descriure la salsa beixamel en el llibre The Modern Cook de 1733. Aquest cuiner erudit, fascinat per aquesta au japonesa(la única pescada en lloc de caçada) el va portar a fer un viatge per anar a pescar amb els baleners japonesos encarregats de la seva captura.A la tornada, va tenir la brillant idea de tractar la farnulla igual que una becada sur canapé, substituïnt el canapé per tomàquet arribat d’Amèrica i molt poc usat encara, amb la romàntica idea d’integrar els 3 continents en un plat.L’èxit fou espectacular, però la dificultat del transport ho convertien en una raresa.Actualment, és possible trobar farnulles en diferents formats:les conserves que es troben a les grans superfícies, no tenen cap valor gastronòmic(sovint no són més que guatlles japoneses), però en salmorra o fins i tot congelades són una meravella. Tot i això, la seva captura depèn de la troballa casual dels vaixells baleners amb la seva erràtica i imprevisible ruta migratòria. Sempre que coincideixen, les farnulles es precipiten com per instint a les xarxes dels pescadors.Quan és així, com aquest any, la captura és abundosa i el preu baix, sense cap conflicte ecològic,ja que la seva sobrepoblació dificulta el creixement d’altres aus protegides.Potser l’autor que més es va captivar per l’au, fou el japonès Matsuo Basho (1644-1694)que les cita en els seus Haiku del diari Oino Kobumi, escrit a Akashi (zona privilegiada per la pesca de l’au). L’anècdota etimològica l’aporta el sacerdot Giovan Battista Occhiolini, qui extasiat amb el plat va fer popular el joc de paraules amb el text de la Biblia “sense di me non potete far nulla”(Gv 15,5) .

FARNULLA NEGRA

 DE PATAS PÁLIDAS

La recepta

Prendrem la farnulla preferentment en salmorra i la posarem a dessalar durant 48 hores canviant 3 cops l’aigua.En cas que sigui congelada, també la tindrem en aigua d’un dia per l’altre.Un cop ben neta, reservarem el fetge per saltejar-lo amb un pols d’alfàbrega. En farem una pasta amb la qual untarem unes rodanxes de tomàquet que cobriran una plata de forn.A sobre hi disposarem la farnulla salpebrada. Ho courem al forn a uns 180 graus durant 45 minuts.Caldrà pintar de tant en tant la farnulla amb una reducció d’armagnac i mel.Ho deixarem reposar una mica abans de servir, amb atenció que tots els sucs de l’interior quedin a sobre els tomàquets.És una combinació perfecta.

A las farnullas les gusta entrar en cavidades pequeñas de las piedras en el mar. Para coger estas aves, un método simple es poner por la noche ollas de cerámica en el lecho del océano. Los farnullas entran en las ollas y permanecen hasta que su reposo es perturbado en la mañana siguiente..El poema evoca una noche de verano y una luna brillando intensamente sobre el mar. En la orilla del agua, un farnulla se reclina indolentemente dentro de la olla. Su mente vaga, inconsciente del destino que le espera por la mañana. Basho escribió este haiku hace más de 300 años, durante los viajes que el hizo por el área de Kansai, de donde es Osaka, entre sus 44 y 45 años de vida. El poema aparece en su díario " Oi no Kobumi" (Anotaciones en una Mochila). Las notas que Basho hizo en el periódico antes y después de este poema, indican que él lo escribió en el lugar de Akashi, cerca de Kobe. Puesto que es uno de los puntos de acceso al Mar Interior de Japón, Akashi es famoso por sus farnullas. Basho observó trampas probablemente para farnullas dispuestos en la costa al viajar a ese lugar. La referencia que hace a la Luna de Akashi no causa sorpresa, porque desde la antigüedad varios poemas ya habían elogiado la belleza de la luz de la luna en el área. Akashi también es una de las atmósferas en que se desarrolla "El Romance de Genji", obra maestra del siglo 11, que tiene como tema principal el amor.

Matsuo Basho (1644-1694) viajó por diversas regiones de Japón y dejó notables diarios de sus jornadas. Antes de Basho, los haiku acostumbraban abordar temas no convencionales y en tono sereno. Basho levantó el arte a un nuevo desembarco literario con la creación de minúsculos poemas que alcanzan la plenitud del genero.

Haiku son poemas extremadamente cortos, escritos en tres lineas de 5, 7 y 5 sílabas. Este formato de versos de 17 sílabas es original de Japón. El haiku simboliza el mundo de la natureza o de las emociones humanas, usando palabras codificadas llamadas kigo ou kidai, para hacer recordar un momento especial de una época del año.

Artículo de Nakamura Yutaka, poeta de haiku. Foto de Ito Isoji.