ARTICLES EL 9NOU - Pep Pelfort

EIXABUIRO17

 NOVOPARLA
Quan em van dir que no s’han fet les paraules per dissimular els pensaments, m’ho vaig creure. I per això em costa tan adaptar-me al llenguatge políticament correcte. Sóc net d’un autoanomenat “xarnego” orgullós de ser-ho, que a la guerra estava al costat dels “polacos” amb la fúria dels conversos pensant i parlant en català fins i tot millor que en Montilla. Però ara no puc dir “moro” sense que em mirin malament ni “fatxa” a algun diputat o regidor perquè ha passat pel sedaç de l’urna (en Hitler també va guanyar unes eleccions). Ja fa temps que no entenc el llenguatge dels polítics i em sembla que tampoc l’entenen molts joves que prefereixen autogestionar-se i fer activisme al món real d’esquena als partits. Orwell va imaginar, a la profecia totalitària 1984, la creació d’un llenguatge especial (Novoparla) que impedia pensar subversivament: tenia raó. Pertant, és urgent publicar un diccionari de sinònims Català-Política amb les redefinicions, per exemple, de participació (burocràcia maquillada), trasvassament (cortina de fum per la incapacitat de previsió), desacceleració (greu crisi que pagaran els de sempre), Gran Germà (Wall Street), Estat del Benestar (justícia, sanitat i educació desastrosos), Bipartidisme (Coca-Cola o Pepsi-Cola?), Espanya (?).