ARTICLES EL 9NOU - Pep Pelfort

ENDEUTATS DE TOTS ELS PAÏSOS, UNIU-VOS!

“Proletaris de tots els països, uniu-vos!” va ser un bon eslogan per lluitar contra la injustícia escrit fa uns 160 anys per Marx i Engels al Manifest Comunista. La visió oficial de la història ens diu que aquest text està enterrat sota les pedres del mur de Berlín. Però en realitat, el que han aconseguit Wall Street i uns quants pressumptes gurus economistes, especialistes en predir el passat, ha estat convertir els Proletaris del segle XIX en Endeutats del segle XXI, a costa d’hipotecar-los per tal de continuar forrant-se fins al col.lapse. I ara, en la sublimació del cinisme, com un sàtir que intenta autosodomitzar-se, salvaran el seu desastre financer, fictici, amb els impostos de tots. Prometen refundar el capitalisme amb una reunió (aboliran la usura, l’avarícia  i l’especulació?). És evident que la refundació del capitalisme  no es farà en  una reunió de G-8 o G-20, que és el nombre de titelles que insinuen pretendre regular als mateixos bancs i multinacionals que els hi han finançat la campanya electoral per portar-los fins allà i representar-los a ells, no a nosaltres. Només es podria fer un canvi real amb una reacció global d’un G-7milmilions de ciutadans emprenyats. Fa uns mesos, tot això podria semblar una utopia anti-sistema, però si la crisi continua, acabarà essent inevitable. I si fem un zoom amb el Google Earth de la crisi, paradoxalment, és el moment d’aconseguir una bona financiació per Catalunya. Ja sabem que la democràcia espanyola és com una caixa de Borbons: no sabem mai el que ens tocarà. Però els polítics catalans, com Forrest Gump, corren i corren darrera una quimera històricament impossible: que a Madrid els entenguin. Aclarim-ho:  en català enraonem (que vé de raó, com deia el gran Francesc Pujols) i al centre “hablan” (que vé del llatí fabulari): és un diàleg de besucs. Per la via legal, constitucional,  la única sol.lució que hi veig és que, amb una interpretació laxa de la Llei de Memòria Històrica, el jutge Garzón derogui el Decret de Nova Planta. Si li prometem fer-li una estàtua al costat de Rafael Casanoves i que podrà presentar un telenotícies, segur que trobarà arguments legals, que hi són.  Perquè altrament, em costa suportar la contradicció de llegir que 2 de cada 3 nous aturats són de Catalunya al costat d’algú que em demana solidaritat interterritorial. Em costa llegir que l’Estat destinarà molts milions per garanties bancàries, però que no té diners per la llei de dependència catalana. Pertant, fracasada la via legal, que no vol dir legítima, Catalunya té la opció d’adherir-se a la Internacional Endeutada repetint, com al 1899 van fer els petits comerciants un Tancament de Caixes o objecció fiscal vers l’Estat central. I això no és una invenció de radicals antiglobalització o anarquistes, si no que va ser una protesta burgesa, que fins i tot l’expresident Pujol va insinuar que s’hauria de repetir. Perquè el finançament català no serà just partint de reunions bilaterals  que busquen vots i no sol.lucions, si no a partir de la protesta unilateral de 7 milions de catalans emprenyats. Potser ens mirem massa el melic, però gràcies a la globalització, sabem que tothom en té i amb la mateixa ronya. Dels problemes del petit país, als universals, perquè ja no hi ha fronteres ni en volem. Dels petits deutes d’un aturat (abans proletari) als d’un petit empresari que quebra (abans burguès), perquè ja no hi ha classes socials ni en volem: la crisi ens ha estafat a tots, ens iguala i uneix. Tots els individus amb deutes impagables (uns 2,5 milions a tot Espanya), o amb deutes pagables però insuportables, podrien fer el mateix respecte al poder financer per cridar: Endeutats de tots els països, uniu-vos! Aleshores, un espectre recorreria Europa i el món, i no seria el del comunisme, com en el text de Marx,  si no el de la llibertat.

Pep Pelfort
peppelfort@gmail.com